Millàs Vallicrosa, entre la Torà i l'Alcorà / Marc Oliveras
Oliveras, Marc


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 259 (març-abril 2010), p. 44-47 : il. (Història) 

Aproximació històrica i arqueològica al procés de formació del nucli antic de Tivissa / Josep M. Vila i Carabasa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 13-40 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article resumeix un estudi més general, redactat l'any 2007, que pretenia situar les línies bàsiques de l'evolució de l'estructura urbana del nucli antic de Tivissa des de la seva fundació i fins a època moderna. El treball s'ha basat sobretot en una recerca documental centrada en l'estudi d'una sèrie de capbreus de la població conservats en diversos arxius i també altra documentació diversa. L'estudi es complementa amb una recerca sobre el terreny, amb l'anàlisi tant de la forma urbana de Tivissa com dels elements rellevants que encara es conserven en la població actual (edificis històrics, organització i disposició dels carrers.) i que permeten orientar-nos en la cronologia de les construccions i, per extensió, dels carrers i barris en els quals se situen. El resultat d'aquesta recerca global és una proposta interpretativa de quins són els fonaments històrics que han condicionat la forma urbana actual de Tivissa i que permeten entendre l'evolució històrica dels seus carrers i, per tant, també la història de les persones que hi han viscut i encara hi viuen.

Noms de lloc i de persona d'origen àrab i mossàrab del terme municipal de Tivissa (Ribera d'Ebre) / Pere Navarro Gómez
Navarro Gómez, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 41-66 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els noms de lloc i de persona formen part del patrimoni immaterial que identifica i singularitza les comunitats humanes. En el transcurs de la història un mateix territori pot ser ocupat per diverses societats amb cultures i llengües diferents, amb les quals es designaran els espais que els delimiten. El municipi de Tivissa no s'ha mantingut al marge d'aquesta realitat. Així queda palès amb els noms de lloc i de persona d'origen preromà -Tormo-, d'origen mossàrab -la Fotx-, d'origen àrab -Missamaroi-, d'origen català -les Pregonelles-, que trobem escampats pel terme municipal tivissà. Aquest article posa l'atenció, especialment, en els noms de lloc i de persona d'origen àrab i mossàrab, tan presents en territoris de la Catalunya Nova, el País Valencià i les illes Balears i Pitiüses. Per a la seua anàlisi etimològica s'ha buscat el guiatge del mestre Joan Coromines, amb la consulta de la seua obra magna, l'Onomasticon Cataloniae (OnomCat).

Castelló i Maçalepha : dos llocs del terme del castrum de Tivissa en la carta de seguretat als sarraïns de la Ribera d'Ebre (ca. 1153) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 107-122 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article s'identifiquen i es localitzen dos dels topònims que consten en el document de convinença que Ramon Berenguer IV va atorgar als sarraïns de la Ribera d'Ebre a mitjan segle XII: Castelló i Maçalefa. El document s'inscriu en els processos de conquesta cristiana i de colonització que van suposar la destrucció de la societat andalusina i la construcció d'una nova societat articulada segons els paràmetres de l'ordre feudal. La contextualització de la carta permet també conèixer aspectes sobre la gestió que els conqueridors cristians van fer de la població vençuda.

Una Algarada andalusina a la Costa Brava, l'any 935 / Dolors Bramon, Rosa Lluch
Bramon i Planas, Dolors


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2009) , p. 9-16: il.
Notes.

Els Moros a Palafrugell



En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año XIV, núm. 161-162 (juny-juliol 1975), p. 7-8

Quan l'Alt Camp era berber / Josep M. Sánchez Ripollès
Sánchez i Ripollès, Josep Maria


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXIX], Núm. 571 (abril 1997), p. 28-29

El Poblament medieval a l'Alt Camp / Joan Papell i Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 494 (març 1990), p. 16-23 : il.

Sobre la repoblació d'una vila i terme de la comarca de l'Alt Camp : Valls, notícia històrica / Joan Papell i Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 494 (març 1990), p. 20-23 : il.

Els Sarraïns de Valls / Gabriel Secall i Güell
Secall i Güell, Gabriel


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LII, Núm. 386 (octubre-novembre-desembre 1979), p. 30-35 : ol.
Notes.

Sarraïns i moriscos a la Baronia d'Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 31 (desembre 2009), p. 51-55
Exemplar dedicat a: Anem de Festa Major.

La Conquesta i la feudalització del Montsià a través de la documentació (segles XI-XIV) / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 15-17 : il. (Recerques) 
Resum del treball final del Màster en Cultures medievals de la Universitat de Barcelona. Direcció: Maria Soler Sala (UB) i Antoni Virgili Colet (UAB). Data de lectura: 4 de juliol de 2022.

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

Catúfols de sínia andalusins i espais de cultiu a Miravet / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Manel Pica, Montserrat Rovira



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 301-306 : il


En unes obres de neteja d'una sínia situada en la plana fluvial adjacent a Miravet (Ribera d'Ebre) es van recuperar fa uns anys tres catúfols islàmics. Les troballes permeten assegurar que aquesta sínia es va construir en època andalusina. A més, com a resultat de la recerca documental i del treball de camp s'ha pogut reconstruir el parcel·lari en el qual aquesta i altres sínies van funcionar des d'aleshores fins a temps recents. Les parcel·les i estructures agràries documentades se situen en les zones de plana fluvial. No consta cap indici documental ni arqueològic que es realitzessin assuts o derivacions d'aigua del riu.

Estela i cementiri sarraïns de Riba-Roja : Ribera d'Ebre / Dolors Cabré i Francesc Cugat
Cabré i Montserrat, M. Dolors


En: Butlletí arqueològic. Tarragona, Núm. 8-9 (1986-1987) , p. 235-240

Descobreixen restes andalusines al castell de Miravet



En: Occidental, N. 145 (8 març 2001), p. 14 : il.

El Castell de Miravet: per Crist i per Al·là / text d'Oriol Malló ; fotos d'Albert Heras
Malló, Oriol


En: Descobrir Catalunya, Núm. 1 (març 1997), p. 104-110

Dibuixos originals de Francesc Riart pels plafons didàctics del Museu del Montsià [Material gràfic] / [Francesc Riart]
Riart i Jou, Francesc


1997
6 dibuixos : tinta i aquarel·la ; 50 * 70 cm
Dibuixos en llapis repassats en tinta; alguns acolorits amb anilines (aquarel·la líquida). Data d'execució i descripció dels dibuixos facilitada per l'autor. Conté: El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar) ibèric antic, s VI/V AC -- Dames, ibèric antic, s VI/V AC -- Guerres ibèrics, s. IV/III AC -- Carnisseria i magatzem de gra, ibèric ple, s. IV/III AC -- Castell de Miravet, s. XI-XII, època islàmica -- Castell de Miravet, s. IV, Sanjoanista. Tít. proporcionat pel centre catalogador. A la part superior ms., descripció de l'escena.

Sans i Travé publica la narració històrica del setge de Miravet : El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya destaca en un nou llibre " les virtuts i les covardies dels templers" / Sergi Uzquiano
Uzquiano, Sergi


En: Avui. Barcelona. Any XXIII, Núm. 7486 (14 d'agost 1998), p. 33

El Setge de Miravet : el municipi comença les representacions de la seva llegenda / Montse Virgili
Virgili, Montse


En: Diari de Tarragona. Tarragona, Núm. 3698 (5 de setembre 1997), p. 58